Públic

Em dic Eva. Sempre m’he sentit identificada amb el nom que em van donar en néixer. Significa origen, inici, donar vida. Crec que aquesta és la clau de la meva existència: la creació. Només en el vaivé incessant dels meus pensaments, que naveguen en la meva imaginació i a poc a poc es materialitzen, em sento com un estel que retorna a l’ordre natural de les coses.

Des de molt jove, vaig aprendre que protegir els altres i tenir cura del seu benestar és una manera de ser i estar al món. No recordo el moment exacte en què es va despertar en mi una vocació de servei orientat a les persones; de fet, ha estat l’eix en què he construït la meva identitat, sense ser-ne conscient, deixant-me emportar per aquest instint meravellós d’apreciar la vida. 

Ara bé, potser hi ha una explicació per entendre com es veu el món a través dels meus ulls: l’ésser humà em resulta fascinant. I aquesta fascinació ha guiat les meves passes cap a l’estudi de la meravellosa complexitat que suposa la construcció de la personalitat individual i col·lectiva. Amb el temps, vaig descobrir l’antropologia com a mitjà per entendre la interacció humana, i pel camí em vaig trobar a mi mateixa davant d’un mirall que em va permetre entendre que no hi ha un sol món, sinó molts. 

Un d’aquests mons, que es va fer visible davant dels meus ulls, va ser el tecnològic. Vaig entendre que les nostres societats, impregnades encara per una herència del passat, estan a punt d’experimentar un canvi exponencial cap a un futur tecnològic, que transformarà de manera inevitable i imparable les dinàmiques socials i culturals. La tecnologia com a pedra angular de totes les coses.  

Des d’aquesta descoberta, iniciar l’estudi d’un grau en multimèdia ha estat la via per entendre que la mirada tecnològica va molt més enllà de les màquines. La tecnologia suposa donar ales a una imaginació en molts casos limitada per la mundana materialitat. Seguint les inspiradores paraules d’Alan Kay: “La millor manera de predir el futur és inventar-lo”. (Kay, 1971). 

D’aquesta manera, aspiro a crear ponts entre la visió humana i la tecnològica. A construir un camí en què la imaginació i la realitat puguin caminar plegades i construir coses meravelloses. Aspiro a descobrir formes d’alliberar l’enorme potencial que s’amaga en la creativitat humana, i convertir-la en realitat a través de la tecnologia.  

Tot i que gran part de la meva vida ha transcorregut explorant i estudiant el potencial humà, ara em trobo en un punt d’inflexió en què he descobert una vocació insospitada. La màgia que envolta la programació, el desenvolupament multimèdia, i, en definitiva, tot allò que té a veure amb el disseny d’interacció entre humans i màquines és per a mi una passió que m’empeny a explorar nous camins, a deconstruir constantment les meves experiències per tornar a construir-me amb les peces  que poc a poc es van desvetllant amb el meu bagatge  tecnològic.

Per això, Convertir-me en professional dins l’àmbit de la tecnologia suposa per a mi un canvi de paradigma, una transformació personal que m’impulsa a oferir el millor de dos mons: l’humà i el tecnològic. Mirar cap al futur, sense oblidar una herència de milers d’anys que ens fa ser el que som.

 

Bibliografia

Kay, A. (1971). La millor manera de predir el futur és inventar-lo. Frase pronunciada durant una reunió al Xerox Palo Alto Research Center (PARC). Universitat Oberta de Catalunya (2024). Material docent del Grau de Multimèdia: Cultura Digital. UOC.